🎧 Ona Moments
Escolta la ràdio en directe
Malalts
de tele
La televisió que estava malalta de televisió
Abans de plataformes, clips, xarxes socials i algoritmes, hi havia una cosa molt més senzilla: mirar la televisió i parlar de televisió.
I això és exactament el que va fer Malalts de tele.
Toni Soler, Rosa Andreu i Albert Om van construir un univers que convertia la pròpia televisió en material d’humor: sèries, presentadors, anuncis, concursos, programes i personatges que l’espectador reconeixia immediatament.
“Era una televisió que parlava de la televisió que l’espectador acabava de veure.”
ONAMOMENTS.ORGToni Soler: el presentador que va convertir la pantalla en un mirall
Toni Soler era presentador, guionista i una de les principals ànimes creatives del programa.
La seva gran virtut televisiva era entendre que la televisió podia ser el seu propi guió.
Si una sèrie triomfava, es parodiava. Si un presentador era popular, apareixia. Si un programa feia una entrada memorable, allò podia convertir-se en un gag.
Rosa Andreu: la meitat d’aquell matrimoni impossible
Toni Soler i Rosa Andreu interpretaven una parella literalment malalta de televisió.
La fórmula permetia que el programa tingués una dimensió de sitcom, però també de crítica televisiva.
Rosa aportava aquella capacitat de convertir el gag en personatge i donar-li una dimensió teatral.
Albert Om, el cosí que ho mirava tot
I després hi havia el cosí.
Albert Om completava la família televisiva. El seu paper permetia obrir una altra finestra: buscar, comparar, remenar i trobar les petites joies de la televisió.
Si funcionava a la televisió, funcionava encara millor en una paròdia
Médico de familia: quan el rival acabava sent part del programa
Una de les grans ironies de Malalts de tele és que la televisió rival també era una de les seves millors fonts d’inspiració.
Médico de familia era un dels grans fenòmens televisius de l’època i competia per l’atenció d’un públic que TV3 coneixia perfectament.
La paròdia permetia agafar aquell fenomen i transformar-lo en humor català.
Una porta oberta a les cares de la televisió
Per l’espai hi van passar noms com Karlos Arguiñano, Emma Vilarasau, Paco Lobatón, Nina, Terenci Moix, Quim Monzó, Jordi Estadella, Txumari Alfaro, Carles Francino, Santiago Segura, Lloll Bertran, Pepe Rubianes, Josep Maria Bachs, Valerio Lazarov, Elsa Anka i Àngel Pavlovsky, entre molts altres.
Pepe Rubianes va protagonitzar l’anomenada “Entrevista del mil·lenni”.
El programa convertia el Carnaval en una altra excusa per parodiar la televisió.
Quan quatre coses ben fetes eren suficients
Arriba Malalts de tele
Una parella, un cosí, un plató i una idea: convertir la televisió en matèria primera.
La paròdia es converteix en llenguatge
Les sèries, els presentadors i els grans fenòmens televisius passen pel filtre del programa.
L’Entrevista del mil·lenni
Pepe Rubianes i Malalts de tele protagonitzen una entrevista nocturna extraordinàriament llarga.
Final d’una etapa
El programa arriba al final després de tres temporades.
Les cares que han de tornar a aparèixer
Quan un programa podia reunir mig país
Quota mitjana documentada en fonts de l’època.
Una quota molt elevada en el context televisiu de finals dels noranta.
El programa encara conservava una audiència molt elevada abans del final.
Una de les xifres d’audiència associades al fenomen del programa.
TV3 encara és líder.
Però, què vol dir avui ser líder?
Tornar a mirar Malalts de tele trenta anys després obliga a preguntar-nos si hem guanyat televisió o simplement hem guanyat pantalles.
TV3 continua sent una televisió de referència i manté el lideratge en el mercat català segons les dades recents. Al mateix temps, 3Cat s’ha convertit en un ecosistema molt més ampli que la televisió lineal.
Abans hi havia menys recursos
Hi havia menys canals, menys pantalles i menys opcions. Però també hi havia una necessitat enorme de tenir una idea clara.
Malalts de tele no necessitava una escenografia monumental. Necessitava guió, actors, arxiu, presentadors i ganes de jugar amb la televisió.
Potser el problema no és que avui tinguem massa televisió. Potser és que tenim massa televisió sense prou personalitat.
Hem perdut la televisió pública catalana?
No és una pregunta que es pugui resoldre només amb una xifra d’audiència. TV3 continua liderant, però també és legítim preguntar-se quina mena de televisió pública volem construir en una època de plataformes, xarxes i consum a la carta.
La televisió pública pot tenir personalitat, risc, proximitat i formats petits. No tot ha de ser un gran esdeveniment ni una gran escenografia.
“No hem de recuperar la televisió d’abans. Hem de recuperar les ganes de fer televisió que sembli nostra.”
IVÁN CASTISENS · COLUMNA D’OPINIÓDe Malalts de tele a l’univers 3Cat
| 1997—2000 | 2025—2026 | |
|---|---|---|
| Consum | Televisió lineal | TV + plataforma + xarxes + a la carta |
| Oferta | Mercat més concentrat | Mercat molt fragmentat |
| Relació amb l’audiència | Gran audiència compartida | Audiències repartides entre pantalles |
| Entreteniment | Plató + guió + arxiu | Formats televisius i digitals |
| Arxiu | Material televisiu | Arxiu + plataforma + consum sota demanda |
Dades i fonts consultades
Les fotografies d’arxiu s’han de publicar respectant els drets i condicions de cada titular.
Malalts de tele · les imatges que tanquen l’article
Una televisió pot canviar. El que no hauria de canviar és la voluntat de fer-la nostra.
Malalts de tele · 1997—2000 · Una mirada des de 2026
