🎧 Ona Moments

Escolta la ràdio en directe

📻 Veure Ona Moments

Moments històrics’ de (La TdP)

Joaquim Maria Puyal · Una veu, una escola, una història
Homenatge · Ràdio · Televisió · Barça

Joaquim Maria
Puyal

— · — · —

Una veu que va convertir la ràdio en memòria, la televisió en conversa i el futbol en una experiència compartida. Una trajectòria que va ajudar a fer escola en la comunicació catalana.

Joaquim Maria Puyal durant una retransmissió radiofònica
Imatge de referència: retransmissió de Puyal. La fotografia és de Mundo Deportivo; per a una publicació comercial, es recomana allotjar al WordPress una imatge amb llicència o autorització corresponent.
De Miramar a TV3

Una trajectòria que va començar abans de la gran època de TV3

Joaquim Maria Puyal va iniciar la seva carrera als estudis Miramar, dins del circuit català de Televisió Espanyola, mentre la seva trajectòria radiofònica ja estava estretament vinculada al futbol i al Barça. A televisió va combinar la direcció, la producció, la presentació i la creació de formats.

El seu primer gran espai televisiu en català va ser Vostè pregunta, estrenat a TVE Catalunya el 1978 i emès fins al 1984. El format donava veu al públic: una persona convidada responia les preguntes dels espectadors, que intervenien telefònicament. RTVE conserva avui part d’aquell arxiu.

Abans i durant aquesta etapa també va treballar en altres espais de TVE, entre ells Sobre el terreno, Polideportivo, Siete días dos, Mano a mano i Buenas noches.

Els grans formats

De Vostè jutja a Un tomb per la vida

TV3 · 1985–1987

Vostè jutja

Un format que convertia un dilema ètic o social en un judici televisiu. Dos concursants defensaven posicions contraposades i l’audiència hi participava. Carles Canut va fer popular el personatge del Rafeques.

TV3 · 1988–1991

Tres pics i repicó

Concurs familiar dirigit per Puyal i presentat per Antoni Bassas, amb preguntes i proves que combinaven cultura, agilitat mental i llengua.

TV3 · 1989–1992

La vida en un xip

Un dels seus grans projectes: debat, participació ciutadana, actualitat i ficció. La sèrie La granja servia de punt de partida per obrir converses sobre temes socials, educatius, sanitaris i de vida quotidiana.

TV3 · 1991–1992

El joc del segle

Un altre concurs ideat i dirigit per Puyal, amb la llengua i els coneixements com a elements centrals. El projecte va arribar també al format de joc de taula.

TV3 · 1993–1994

Un tomb per la vida

El seu últim gran programa dirigit i presentat: converses reposades amb personatges destacats per repassar trajectòries, experiències i moments de vida.

Més enllà de la pantalla

Crear, dirigir i formar

Puyal no era només una cara davant de càmera. També creava formats, dirigia equips i donava oportunitats a joves professionals, deixant una empremta que va continuar en generacions posteriors.

La veu del futbol

Quan el Barça sonava per la ràdio

El 5 de setembre de 1976, Puyal va narrar a Ràdio Barcelona el Barça–Las Palmas, considerat el primer partit de futbol retransmès en català en aquella etapa contemporània. Aquell projecte de Futbol en català va obrir un camí que ell mateix va desenvolupar durant dècades.

El 1985 es va incorporar a Catalunya Ràdio amb el seu equip i va continuar construint un llenguatge radiofònic propi. La seva manera de descriure el joc, el ritme de la retransmissió i la voluntat de posar l’oient al centre van convertir moltes tardes i nits de futbol en records col·lectius.

«La transmissió» no era només explicar què passava al camp: era fer que qui escoltava també hi fos.

El 2013 3Cat va recollir el moment en què havia arribat a les 2.000 transmissions de futbol en català. La seva trajectòria radiofònica va acabar acumulant més de 3.000 narracions esportives segons fonts institucionals i periodístiques.

Divendres a la nit

La granja: ficció, actors i memòria televisiva

Per a tota una generació, La granja, menjars casolans és inseparable dels divendres de La vida en un xip. La sèrie va néixer com a pròleg del programa de debat i va acabar adquirint entitat pròpia. La idea original i la supervisió de la sèrie s’atribueixen a Puyal, amb guions de diversos autors, entre els quals Jaume Cabré.

El repartiment va reunir actors molt estimats del país. Entre els noms documentats hi ha Ramon Teixidor, Boris Ruiz, Rosa Serra, Xavier Serrat, Joan Borràs, Pepa López, Pepita Oliveras, Lluís Homar i molts altres. Teixidor hi interpretava Sebastià i Boris Ruiz, Mercader.

Així, La granja també es pot recordar com una escola de televisió: un espai on actors, guionistes, directors i professionals de diferents disciplines van construir una ficció quotidiana que dialogava amb els temes socials del programa posterior.

El llegat

Una escola feta de criteri, rigor i oportunitats

Una part essencial del llegat de Puyal és haver ajudat a formar professionals. Entre els noms vinculats a equips o projectes impulsats per ell hi ha Antoni Bassas, Eduard Boet, Jordi Basté, Xavier Bosch, Mònica Terribas, Manel Fuentes, Ricard Torquemada i altres comunicadors.

Mònica Terribas ha explicat que la seva primera aparició a TV3 va ser com a concursant de Vostè jutja el 1987 i que, posteriorment, Puyal la va incorporar professionalment, primer en tasques relacionades amb Tres pics i repicó i després en projectes vinculats a La granja i La vida en un xip.

1968

Els primers partits

Inici de la seva trajectòria com a narrador de futbol a Ràdio Barcelona.

1976

Futbol en català

Barça–Las Palmas: inici de l’etapa de retransmissions de futbol en català.

1978–1984

Vostè pregunta

TVE Catalunya. Entrevista, participació ciutadana i preguntes telefòniques.

1985–1987

Vostè jutja

TV3. Judici televisiu, dilemes socials i participació de l’audiència.

1989–1992

La vida en un xip

TV3. Debat i participació ciutadana, amb La granja com a eix de ficció.

1993–1994

Un tomb per la vida

TV3. Converses en profunditat amb personatges destacats.

2018

El final de les transmissions del Barça

Puyal anuncia el final d’una etapa de més de quatre dècades de narracions de futbol.

Article d’opinió · Ivan Castisens

«Amb en Puyal, he fet un tomb per la vida»

A casa no ens perdíem cap divendres quan començava La granja. Era aquell moment en què sabíem que, després de la ficció, vindria La vida en un xip i que en Joaquim Maria Puyal ens faria mirar, parlar i pensar sobre allò que passava al nostre voltant.

Amb en Joaquim Maria Puyal he fet un tomb per la vida, com deia el seu programa. He crescut escoltant les seves retransmissions de futbol, aquelles narracions irrepetibles que feien que el partit fos molt més que un partit. La seva veu, el seu ritme i aquella manera de fer-nos viure cada jugada formen part dels meus records.

Puyal ha creat escola. Ha donat oportunitats, ha format periodistes i ha deixat una manera de treballar basada en la qualitat, el criteri i el respecte per l’audiència. Però, per a mi, com ell, cap.

Tot un senyor. I encara em ve al cap aquella frase del Rafeques, el gran personatge que Carles Canut va fer popular a Vostè jutja: «Li garanteixo un judici com cal». Quin record! Canut va convertir Rafeques en un personatge estimat, i aquell programa és una mostra de com Puyal sabia barrejar entreteniment, ficció, debat i participació.

I després hi havia La granja. Aquella sèrie també va ser una escola d’actors i de professionals. Hi vam veure, entre molts altres, Ramon Teixidor i Boris Ruiz, en una producció que va formar part d’una etapa especialment creativa de TV3. I en aquell ecosistema també hi trobem una jove Mònica Terribas, que havia passat per Vostè jutja com a concursant i que després va entrar professionalment en l’òrbita de Puyal.

Quan miro enrere, penso que el més extraordinari és que aquells programes no només ocupaven una graella televisiva. Ocupaven un lloc a casa nostra. Formaven part de la conversa familiar, dels divendres, dels partits del Barça, de les nits de ràdio i d’una manera d’entendre la televisió que avui recordem amb nostàlgia.

Per tot això, aquest homenatge no és només a un periodista. És a una veu que ens ha acompanyat, a un comunicador que va crear escola i a un senyor que va fer de la comunicació un ofici de qualitat.

Gràcies, Puyal. Per la ràdio, per la televisió, pel Barça, per La granja, per La vida en un xip i per aquell «tomb per la vida» que molts hem fet al teu costat.

Ivan Castisens
Fonts i arxiu

Per continuar recordant