Durant molt de temps hem tractat el son com una mena de pausa: tanquem els ulls, el cervell «desconnecta» i, al matí, tornem a començar. La recerca actual explica una història molt més interessant. El cervell dormint continua treballant, i la qualitat del son està íntimament lligada a la memòria, la regulació emocional, l’estrès i la salut mental.

L’article The new science of sleep, publicat per l’American Psychological Association el juny de 2026, resumeix aquest canvi de perspectiva: la relació entre son i salut mental és bidireccional. L’ansietat, la depressió o el trauma poden alterar el son; però els problemes de son, especialment l’insomni, també poden augmentar el risc de desenvolupar o mantenir símptomes psicològics. Llegir l’article original a l’APA .

El cercle que costa trencar

Imagina una persona que passa una temporada d’estrès. Dorm pitjor. L’endemà està més irritable, menys concentrada i més vulnerable a les preocupacions. Arriba la nit i comença a anticipar que tornarà a dormir malament. Aquesta anticipació augmenta l’activació i fa encara més difícil adormir-se.

Aquest esquema no explica tots els casos d’insomni, però il·lustra una idea central: el son pot convertir-se en un amplificador de l’estrès . L’APA descriu aquesta possible espiral son–estrès i assenyala que la privació de son pot activar respostes fisiològiques d’estrès, inclòs l’augment del cortisol.

Insomni: símptoma o factor de risc?

Una de les idees més importants és que l’insomni no hauria de considerar-se sempre un simple símptoma secundari. Una revisió sistemàtica i metaanàlisi publicada a Sleep Medicine Reviews va trobar que l’insomni inicial s’associava amb un risc posterior més elevat de depressió. Consultar l’estudi a PubMed .

Això no significa que «dormir malament provoqui automàticament depressió». En psicologia, les relacions entre variables complexes rarament són tan lineals. Significa que el son és un factor que mereix ser observat, avaluat i, quan cal, tractat de manera específica.

El cervell treballa mentre dormim

Durant el son profund, diferents ritmes d’activitat neuronal es coordinen entre l’escorça, el tàlem i l’hipocamp. Aquesta coordinació sembla afavorir processos relacionats amb la consolidació de la memòria i amb la integració de la informació nova amb coneixements previs.

Per això el son no és simplement «temps perdut». És part del procés pel qual una experiència es converteix en aprenentatge, i també pot influir en com processem emocionalment el que ens ha passat durant el dia.

Què funciona contra l’insomni?

La teràpia cognitivoconductual per a l’insomni (CBT-I) és considerada una intervenció de primera línia per a l’insomni crònic. Les recomanacions de l’American Academy of Sleep Medicine inclouen una recomanació forta a favor de la CBT-I multicomponent.

La CBT-I no consisteix simplement a dir a algú que «tingui una bona higiene del son». Treballa sobre hàbits, associacions entre llit i vigília, regulació del temps al llit i, sobretot, pensaments i conductes que poden mantenir el problema. Veure la revisió sistemàtica .

No tot es resol amb «dorm més»

Quan una persona està atrapada en l’insomni, donar-li consells genèrics pot ser insuficient. La preocupació per no dormir, la frustració i la vi