Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
Quan el futur truca a la porta dels somnis
Somnis premonitoris, coincidències impossibles i la frontera entre intuïció, memòria i precognició.
Hi ha nits en què un somni no sembla un somni. No té la textura habitual del caos oníric, sinó una nitidesa estranya: una casa que encara no coneixem, una conversa que encara no hem tingut, una catàstrofe que encara no ha passat.
I, dies o setmanes després, la realitat sembla acostar-se a aquella escena fins a fer-nos pensar una pregunta antiga: i si el somni hagués vist alguna cosa abans que nosaltres?
Aquests relats s’anomenen sovint somnis premonitoris o somnis precognitius. Són experiències molt reals per a qui les viu, però això no significa que la ciència hagi demostrat que la ment pugui predir el futur.
Què vol dir exactament «premonitori»?
En el sentit més estricte, un somni seria premonitori si contingués informació sobre un esdeveniment futur que el somniador no podia conèixer per les vies normals i que després es pogués verificar.
Aquesta definició és molt més exigent que dir simplement: «Ho vaig somiar i després va passar alguna cosa semblant».
Tres casos que han alimentat el misteri
01 · Abraham Lincoln i el somni de la Casa Blanca
Un dels relats més famosos explica que Abraham Lincoln va somiar que caminava per la Casa Blanca i trobava un fèretre, mentre una veu li deia que el president havia estat assassinat.
El relat va ser transmès posteriorment per Ward Hill Lamon i es va convertir en una peça clàssica de la literatura sobre premonicions.
Però també és un bon exemple del problema metodològic: el testimoni que coneixem és posterior a l’assassinat i depèn de relats i memòries transmesos després dels fets.
02 · Aberfan, 1966
El 21 d’octubre de 1966, una esllavissada de residus de carbó va devastar Aberfan, a Gal·les, i va causar 144 morts, entre elles 116 infants.
Després de la tragèdia es van recollir testimonis de persones que afirmaven haver tingut somnis, sensacions o presagis abans del desastre.
Un dels relats més coneguts és el d’Eryl Mai Jones, una nena de deu anys, que segons els seus pares havia somiat que anava a l’escola i que ja no hi havia escola, perquè una cosa negra l’havia coberta.
El psiquiatre John Barker va quedar profundament impressionat per aquests relats i va impulsar el que es va conèixer com el British Premonitions Bureau.
03 · Carl Gustav Jung i la visió d’Europa
El 1913, Carl Gustav Jung va descriure una visió d’una gran inundació que cobria parts d’Europa, amb destrucció i morts. Posteriorment va relacionar aquella experiència amb els esdeveniments que van sacsejar Europa durant la Primera Guerra Mundial.
Aquest episodi pot interpretar-se com una coincidència extraordinària, però també com una mostra de la capacitat de l’inconscient per sintetitzar tensions socials, polítiques i personals abans que arribin plenament a la consciència.
La pregunta més interessant potser no és «el somni va veure el futur?», sinó «quanta informació és capaç de processar el cervell abans que nosaltres en siguem conscients?»
Com podria passar sense necessitat de màgia?
El cervell és una màquina de predicció
Durant el dia acumulem senyals: gestos, rutines, canvis en una relació, notícies i riscos. Moltes d’aquestes dades no arriben a la consciència.
Un somni pot combinar-les i construir una escena que després sembla una predicció.
Coincidència i grans nombres
Somiem moltes vegades al llarg de la vida i cada somni pot contenir nombroses escenes.
Amb milers de combinacions possibles, algunes acabaran inevitablement assemblant-se a fets posteriors.
Memòria reconstructiva
Quan un fet ja ha succeït, la memòria pot reforçar els elements del somni que encaixen amb el resultat.
Intuïció inconscient
Una persona pot detectar subtileses que no formula conscientment. El somni podria convertir aquestes inferències en una història simbòlica.
I si fos realment precognició?
Aquí la resposta científica és prudent: no disposem d’una demostració àmpliament acceptada que els somnis transmetin informació del futur.
Hi ha, però, una història considerable d’investigació parapsicològica, especialment al laboratori Maimonides i en estudis posteriors sobre el que s’ha anomenat dream-ESP.
Alguns estudis contemporanis han trobat resultats interessants en determinades tasques experimentals, però aquesta línia d’investigació continua sent controvertida i no permet afirmar que la precognició sigui un fenomen científicament establert.
Quanta gent pot somiar premonitòriament?
No existeix una estadística científica que permeti afirmar: «el X% de la població té el poder de predir el futur mentre dorm».
El que sí que existeix són enquestes sobre experiències subjectives.
El rang que apareix en diferents mostres és aproximadament del 17,8% al 38% de participants que declaren haver experimentat algun somni que consideren premonitori.
Altres enquestes han obtingut percentatges superiors, fins i tot propers a la meitat de la mostra.
Les diferències depenen de la definició de «somni premonitori», la mostra estudiada, la capacitat de recordar els somnis i la manera de formular les preguntes.
La prova més senzilla: escriure abans que passi
Si algú vol investigar seriosament els seus propis somnis, hi ha una pràctica molt més interessant que mirar enrere i buscar coincidències: fer un registre prospectiu.
- Escriu el somni immediatament després de despertar.
- Posa-hi data i hora.
- No el modifiquis després que passi cap esdeveniment.
- Anota també els somnis que no coincideixen amb res.
- Defineix abans què comptaria com una coincidència.
- Si és possible, demana a una altra persona que valori la semblança sense conèixer el resultat.
Llibres que han convertit els somnis en literatura i investigació
Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o els ID únics en aquest lloc. No donar el consentiment o retirar-lo pot afectar negativament certes característiques i funcions.