Durant dècades ens hem explicat que la capacitat d’imaginar, fingir o sostenir objectes inexistents a la ment era un tret exclusivament humà. Una línia invisible que ens separava de la resta d’animals.

Però un estudi publicat a Science per un equip de la Universitat Johns Hopkins, basat en experiments amb el bonobo Kanzi, obliga a revisar aquesta certesa.

Kanzi era capaç de seguir objectes imaginaris —suc invisible, raïm inexistent— i mantenir-ne la representació mental fins i tot quan els recipients canviaven de lloc.

Aquest comportament indica que no responia simplement a gestos visibles, sinó que sostenia una representació interna d’un objecte que no existia. Exactament el que fa un infant quan juga simbòlicament.

Acceptar que els grans simis poden imaginar i fingir no ens fa menys humans. Ens fa més responsables. I ens obliga a repensar la manera com entenem la consciència, la ment i el respecte cap a altres espècies.