Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
Saló Diana
L’Odissea de l’Autogestió al Cor del Raval (1977-1978)
A finals dels anys 70, el número 85 del carrer de Sant Pau no era només un teatre; era el laboratori d’una utopia on la política i l’art compartien camerino en una Barcelona que despertava.
L’Utopia de l’A.D.T.E.
L’Assemblea de Treballadors de l’Espectacle (A.D.T.E.) va decidir prendre les regnes del seu destí, trencant amb les jerarquies rígides del passat. El Saló Diana es va convertir en el referent més pur de l’assemblearisme cultural:
- Horitzontalitat: Decisions preses en assemblea on cada veu valia el mateix.
- Autogestió: Sense empresaris; els artistes eren els amos de l’espai.
- Independència: Un projecte sostingut per la taquilla i les quotes, lluny de les subvencions oficials.
El Trident Impulsor
En aquesta etapa, un jove Mario Gas exercia com a motor intel·lectual. Al costat de la veterania de Carlos Lucena i el talent emergent de Manuel Dueso, van fusionar la visió de Brecht amb la crua realitat del barri “Xino”.
L’Escenari de la Ruptura
La programació fugia de l’entreteniment fàcil per buscar el sacseig de consciències:
- No hay camino al paraíso, nena: Un crit generacional dirigit per Mario Gas.
- La fira de la mort: La sàtira mordaç de Jordi Teixidor sobre els mecanismes del poder.
- Cicles de Jazz i Poesia: On la improvisació musical es barrejava amb la paraula nua en directe.
“Vam ser una anomalia necessària; un espai on la llibertat no es demanava, s’exercia.”
