Sortida a Montserrat: Avistaments d’OVNIs i misteris entre agulles
Les muntanyes de Montserrat són famoses no només per la seva bellesa, el monestir i les llegendes religioses, sinó també per ser un punt calent d’avistaments d’OVNIs a Europa. Si ets un apassionat de la ufologia o simplement vols viure una experiència diferent sota les estrelles, organitzar una sortida nocturna pot ser una aventura inoblidable.
—
Quan anar?
El millor dia per intentar veure fenòmens estranys és el dia 11 de cada mes, ja que des dels anys 90 s’hi organitzen trobades informals liderades pel veterà investigador Luis José Grifol. Diversos grups es reuneixen a la zona coneguda com Pla de les Taràntules, equipats amb càmeres, telescopis i ulleres per intentar captar llums misterioses.
On és?
* Pla de les Taràntules (al costat de l’estació superior del cremallera / telefèric).
* [Google Maps](https://www.google.com/maps/place/Pla+de+les+Tar%C3%A0ntules)
* Es pot arribar caminant fàcilment des del Monestir.
—
Què portar?
* 
Botes còmodes i roba d’abric (a la nit refresca, fins i tot a l’estiu).
* Prismàtics o telescopi petit.
* 
Càmera amb trípode per fer llarga exposició.
* 
Llinterna frontal amb llum vermella (no enlluerna).
* 
Aigua i un petit pícnic.
Alguns fenòmens documentats
* El 23/02/1971, un abat i un guàrdia civil van veure un objecte lluminós; es va elaborar un informe militar de més de 70 pàgines.
* El 1987, el periodista Javier Sierra hi va observar una llum verda blanquinosa amb un “flotilla” taronja.
* El 16/06/1994, un triangle fosc sense soroll va planar durant mig minut davant escaladors.
Més detalls i casos a:
* 
[canrobira.com – Misteris del Monestir](https://canrobira.com/misteris-monestir/)
* [Regió7.cat – L’OVNI de Montserrat](https://www.regio7.cat/bages/2016/10/26/l-ovni-montserrat-venia-franca-50357967.html)
—
Explicacions alternatives
Molts d’aquests avistaments poden tenir explicacions més terrenals:
* Satèl·lits (com la xarxa Starlink), estacions espacials o reentrades de coets.
* Fenòmens meteorològics com sprites o inversions tèrmiques.
* Llum dels escaladors amb frontals.
Però la llegenda continua viva perquè molts testimonis descriuen moviments impossibles o canvis de direcció sobtats que no encaixen amb aquests fenòmens.
—
Vols investigar més?
* [Ovnis a Montserrat – el llibre de Javier Sierra](https://www.amazon.es/Montserrat-Javier-Sierra/dp/848346045X)
* [Documentals a YouTube sobre Montserrat i Grifol](https://www.youtube.com/results?search_query=ovnis+montserrat)
T’atreveixes?
Montserrat t’ofereix un cel espectacular, un entorn màgic i la possibilitat (mínima o no, qui sap?) de ser testimoni d’alguna cosa inexplicable. Si hi vas, fes-nos saber la teva experiència o envia’ns fotos del cel nocturn!
Relat màgic: La llum que ballava entre agulles -Montserrat
Era una nit serena, quan la Lluna, tímida, es refugiava darrere els plecs rocallosos de Montserrat. El Marc i la Laia havien pujat fins al Pla de les Taràntules amb l’esperança de veure un estel fugaç, o potser una pluja de meteors.
Però el que van trobar allà dalt superava qualsevol desig formulat a mitges en silenci.
Sota un cel tacat de constel·lacions, el bosc murmurava contes antics. El vent semblava xiuxiuejar paraules desconegudes entre els pins, i l’aire vibrava amb una estranya tensió elèctrica. De sobte, sobre el cim de Sant Jeroni, una llum blavosa va començar a tremolar. No era un avió ni un satèl·lit; s’arrossegava lentament, com si tastés el contorn de les agulles, i després s’enlairava en vertical amb una agilitat que cap aparell humà podria tenir.
—Ho veus, Laia? —va dir el Marc amb un fil de veu, sense voler trencar aquell moment fràgil.
Laia només va assenyalar amb el dit: la llum ara feia espirals, dibuixava cercles impossibles, i semblava bategar al mateix ritme que el cor dels dos amics.
De cop, un feix de pols argentada va caure del cel, escampant-se sobre les seves mans. Van notar un formigueig dolç que els recorria la pell, com si la muntanya mateixa els fes un petó.
Quan la llum finalment va desaparèixer darrere el perfil negre del Cavall Bernat, el silenci va tornar, solemne. Però alguna cosa havia canviat: Montserrat ja no era només pedra i silenci, sinó un ésser vivent, conscient, que els havia mirat directament als ulls.
—Prometem no oblidar-ho mai —va xiuxiuejar la Laia.
—Mai —va respondre el Marc.
I aquella nit, sota un cel immens, els dos joves van entendre que hi ha misteris que no volen ser resolts. Només contemplats, amb reverència, perquè són el fil invisible que cus el món amb la màgia.
—
https://onlineradiobox.com/es/onamoments/
