Un pas de gegant cap a la dignitat: Per què la regularització és una victòria per a tothom

L’aprovació del decret per part del Consell de Ministres per regularitzar uns 500.000 migrants a l’Estat —dels quals 150.000 resideixen a Catalunya— no és només una decisió política; és un acte de realisme econòmic i, sobretot, de justícia humana. Després d’anys d’invisibilitat, milers de veïns i veïnes deixaran de viure en els marges per convertir-se en ciutadans amb ple dret.

1. Dignitat humana i drets fonamentals

Viure “sense papers” significa viure amb por: por a ser detingut, por a ser explotat i por a no poder accedir a serveis bàsics. Aquesta mesura posa fi a la indefensió de 150.000 persones a Catalunya que ja formen part de la nostra societat (treballen, porten els nens a l’escola, consumeixen), però que fins ara no existien per a l’administració. Regularitzar és humanitzar.

2. El motor econòmic i la fi de l’explotació

Com han assenyalat sindicats com l’UGT, la regularització és una eina clau contra l’economia submergida.

• Aportació fiscal: Aquests treballadors passaran a cotitzar a la Seguretat Social, ajudant a sostenir el sistema de pensions i la sanitat pública.
• Competència lleial: S’acaba el terreny adobat per a l’explotació laboral. Quan un treballador té papers, pot denunciar abusos, el que eleva els estàndards laborals per a tota la classe treballadora, sense distinció d’origen.
• Sectors clau: En una Catalunya amb falta de mà d’obra en l’agricultura, la construcció i les cures, aquesta mesura garanteix estabilitat als sectors que aguanten el país.

3. Cohesió social i seguretat

La por i l’exclusió generen guetos; la regularització genera integració. Un ciutadà amb drets és un ciutadà que s’implica en la seva comunitat.

“No podem pretendre ser una societat cohesionada si mantenim milers de persones en un llimbs legal que els impedeix llogar un pis de forma legal o obrir un compte bancari.”

Una inversió de futur

Catalunya ha estat, és i serà terra d’acollida. La xifra de 150.000 persones regularitzades tindrà un impacte directe en la reducció de la pobresa infantil i en la millora de la convivència als nostres barris. No és un regal, és el reconeixement d’una realitat que ja existia al carrer però no als despatxos.

Avui, Catalunya és una mica més justa, més pròspera i, sobretot, més digna.