ONA MOMENTS
La teva ràdio, el teu moment.
Música, emocions i companyia allà on siguis.
Ona Moments
Ràdio en directe

Treballar i continuar sent pobre: quan tenir una feina no garanteix una vida digna
El cost de l’habitatge s’ha convertit en una de les grans barreres per arribar a final de mes. Per a moltes persones, tenir feina ja no és garantia d’independència ni d’estabilitat.
1. Un problema que va més enllà de l’habitatge
En teoria, treballar hauria de ser una de les principals vies per aconseguir independència econòmica i una vida estable. Tanmateix, quan una part important del salari es destina al lloguer o a la hipoteca, queda menys marge per cobrir altres necessitats bàsiques.
El problema no és només trobar un sostre. També és poder pagar l’alimentació, el transport, l’educació, les factures i les despeses imprevistes sense viure en una situació d’incertesa constant. Això converteix l’habitatge en una qüestió social, econòmica i política.
2. Les dades que expliquen el problema
Oxfam Intermón ha analitzat com les despeses residencials poden canviar la situació econòmica de les llars. En el seu informe publicat l’octubre de 2026, l’organització estima que el cost de l’habitatge va empènyer 770.000 persones treballadores més per sota del llindar de pobresa, a partir de dades de 2024.
Les xifres anteriors corresponen a l’informe d’Oxfam Intermón i al període estadístic que s’hi indica. Consulta la font original per comprovar metodologia i definicions.
Les mitjanes, però, no expliquen totes les realitats. L’impacte depèn dels ingressos, la composició de la llar, la ubicació i si es tracta d’un habitatge de lloguer, d’una hipoteca o d’un habitatge ja pagat. Per això és important mirar les dades amb context i no atribuir el mateix efecte a totes les famílies.
3. Els joves i les dificultats d’emancipació
La impossibilitat d’accedir a un habitatge també retarda la independència de molts joves. Viure amb la família pot ser una decisió personal, però també pot respondre a la manca d’alternatives assequibles. Això pot dificultar canviar de ciutat per estudiar o treballar, compartir un projecte de vida o estalviar per al futur.
L’Enquesta de condicions de vida de l’Institut Nacional d’Estadística incorpora informació sobre les dificultats d’accés a l’habitatge. Aquest tipus de dades ajuda a entendre que l’emancipació no depèn només de la voluntat individual: també hi intervenen els salaris, els preus i la disponibilitat d’habitatges.
4. Causes i possibles solucions
El debat sobre l’habitatge no té una única resposta. Entre els factors que s’hi relacionen hi ha la concentració de la demanda en determinades ciutats, els costos de construcció, la disponibilitat de sòl, l’oferta de lloguer i el pes limitat de l’habitatge social en comparació amb altres països europeus.
Algunes mesures que es poden debatre
- Augmentar l’oferta d’habitatges assequibles a les zones amb més demanda.
- Ampliar el parc públic i social de lloguer.
- Rehabilitar habitatges buits o en mal estat quan sigui viable.
- Estudiar mesures de protecció per a les llars més vulnerables.
- Millorar l’estabilitat laboral i els ingressos de les persones treballadores.
Algunes veus consideren que construir més habitatges és essencial per equilibrar l’oferta i la demanda; d’altres defensen que també cal regular determinats preus i reforçar la protecció dels llogaters. Les mesures poden tenir efectes diferents segons el territori, de manera que convé examinar-ne les dades, els costos i els resultats abans de valorar-ne l’eficàcia.
5. Una qüestió de dignitat
Quan una persona treballa i, tot i així, no pot cobrir les despeses bàsiques, el debat va més enllà de l’economia domèstica. També parla d’igualtat d’oportunitats, cohesió social i confiança en les institucions. La qualitat de l’ocupació, l’estabilitat dels contractes i l’accés a serveis públics influeixen en la capacitat de les famílies per afrontar el cost de la vida.
Les administracions públiques, el sector immobiliari i la societat tenen interessos i responsabilitats diferents, però comparteixen un repte: fer possible que l’accés a una llar digna no sigui una barrera insuperable. Les polítiques laborals i les d’habitatge s’han de considerar conjuntament, perquè l’una no resol el problema si l’altra continua deixant les llars sense marge econòmic.
Fonts i lectura complementària
Per contrastar les dades i aprofundir en el tema, consulta les fonts originals. Revisa sempre la data de publicació, el període de les dades i la metodologia abans de reutilitzar una xifra.
- Oxfam Intermón · Informe sobre pobresa laboral i habitatgeInforme i dades citades sobre el cost residencial i la pobresa laboral.
oxfamintermon.org - Institut Nacional d’Estadística (INE)Enquesta de condicions de vida i estadístiques sobre les dificultats d’accés a l’habitatge.
ine.es - OCDE · Estudis econòmics d’EspanyaAnàlisi de les polítiques d’habitatge, el mercat del lloguer i l’habitatge social.
oecd.org
Nota editorial: les dades i els enllaços s’han de verificar amb les publicacions originals abans de publicar. Les opinions i preguntes d’aquest article són elements d’anàlisi, no dades estadístiques.


