Plaça de Catalunya, Barcelona.
**L’apassionant i màgic homenatge en el monument de Francesc Macià un 25 de desembre el matí .**
Aquí però abans un document en homenatge a Francesc Macià , un programa especial presentat per Joan Culla per RTVE Catalunya.
**Relat : ** Un matí de Nadal en el bust de l’Avi, Francesc Macià.**
Un matí del 25 de desembre de 2024, la plaça Catalunya de Barcelona s’omple de silenci i misteri. Entre les llums de Nadal, el bust de
**Francesc Macià**, conegut com l’Avi, sembla prendre vida. La seva figura, il·luminada per una llum càlida, comença a parlar, amb una veu ferma però plena d’emoció.
> “Catalans, catalanes, amigues i amics d’aquesta terra que tant estimo,
> Avui, des de la quietud del bronze, us parlo com aquell vell somiador que va lluitar per un país lliure, digne i just. Veig que el camí ha estat llarg des d’aquell primer d’octubre de 2017, quan el poble català va alçar-se amb coratge per decidir el seu futur.
Però també veig que els temps han canviat, i amb ells, les nostres aspiracions i necessitats.
> **Si la República Catalana ha de ser una realitat, que ho sigui des de la concòrdia.**
Penso en una Espanya Ibèrica confederal, una terra de pobles germans que, respectant la seva diversitat, s’uneixin per construir un futur de prosperitat compartida.
Catalunya no pot ser només un estat aïllat; hem de ser veïns exemplars, bons companys i un model de fraternitat.
> Però, abans de tot, recordeu que un país no es construeix només amb ideals. Es construeix amb les preocupacions del dia a dia dels seus ciutadans.
> – El pa ha de ser a taula de tothom.
> – L’IPC no pot ofegar el poble treballador.
> – Els lloguers i les hipoteques han de ser justos.
> – Les pensions han d’estar assegurades per als nostres avis i àvies.
> – Hem de garantir una sanitat que no deixi ningú enrere, una educació que formi ciutadans lliures, i una cultura que ens recordi qui som.
> **Aquesta República que somniem no només ha de ser catalana; ha de ser també humana.**
I, per ser-ho, cal que les infraestructures siguin eficients, que l’habitatge sigui accessible, que tothom tingui veu i esperança. Perquè una nació no són només fronteres, sinó la qualitat de vida dels seus fills.
> Mentre contempleu els llums que engalanen aquesta plaça, us demano que mantingueu viva l’esperança. Sigueu generosos amb els vostres veïns d’Espanya, perquè la fraternitat és la base de qualsevol república digna. I recordeu: els nous temps no demanen menys idealisme, sinó més coratge per adaptar-nos a les realitats d’avui.
> **Que aquest Nadal sigui el recordatori que som un poble resilient, ferm i solidari.** Perquè, com deia aquell vell lema, “Visca Catalunya!” no vol dir res si no hi afegim “Visca la gent que l’habita i lluita per ella cada dia”.
La plaça esclata en aplaudiments i llàgrimes. El bust de Francesc Macià torna a la seva quietud, però el missatge ressona en el cor dels catalans:
una república no és només un somni;
és una tasca diària, una lluita per la dignitat compartida en un món complex i interconnectat.
Tornem el pròxim 8 de Gener del 2025