Prou menyspreu al professorat: els sindicats planten cara a Niubó i mantenen la vaga

Editorial

Els sindicats USTEC, ASPEPC, CGT i La Intersindical han exigit una reunió urgent amb la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, abans de dilluns vinent amb propostes concretes que permetin desconvocar les noves jornades de vaga previstes al sector educatiu català.

Les organitzacions sindicals denuncien que la mediació celebrada al Departament de Treball ha acabat sense acord i acusen el Departament d’Educació de mantenir una actitud immobilista, negant-se a revisar l’acord de mínims pactat amb organitzacions sindicals minoritàries. Segons expliquen, aquesta falta de voluntat negociadora impedeix qualsevol avenç real.

El conflicte entre el Departament d’Educació i el professorat català ja no és només una qüestió salarial o de condicions laborals: és una qüestió de dignitat, de respecte institucional i de defensa de l’escola pública.

USTEC, ASPEPC, CGT i La Intersindical —la majoria de la representació sindical del sector— han tornat a denunciar una realitat que fa massa temps que s’arrossega: la manca de voluntat política per escoltar els docents.

Segons el comunicat conjunt, la consellera Esther Niubó manté públicament un discurs de mà estesa i voluntat de diàleg, però a porta tancada la realitat és molt diferent. Els sindicats asseguren que se’ls exigeix simplement adherir-se a un acord ja tancat amb CCOO i UGT, sense marge real per renegociar aspectes essencials com les condicions laborals, les plantilles, la reducció de ràtios o la recuperació de drets perduts durant anys de retallades.

Aquesta situació ha generat una profunda indignació entre el professorat, que veu com es torna a ignorar la veu majoritària dels centres educatius. El malestar no és nou: s’arrossega des de fa anys, amb una acumulació de decisions polítiques que han deteriorat progressivament la qualitat de l’ensenyament públic i han augmentat la pressió sobre mestres i professors.

La mediació ha acabat sense acord perquè, segons els sindicats, el Departament d’Educació no vol moure’s ni un mil·límetre de l’acord de mínims pactat amb organitzacions minoritàries. Una actitud insuficient i profundament irresponsable.

Encara més greu és la denúncia dels serveis mínims del 50% fins i tot a les Escoles Oficials d’Idiomes, que no són un servei essencial. Quan un govern utilitza els serveis mínims com a eina per neutralitzar una vaga, el que està fent és limitar un dret fonamental.

El professorat no surt al carrer per caprici. Ho fa perquè sosté cada dia una escola pública tensionada per la manca de recursos, la sobrecàrrega, la precarització i l’abandonament institucional.

A aquesta realitat s’hi sumen problemes estructurals com les temperatures extremes a moltes aules, la manca de personal de suport, l’increment de tasques burocràtiques, la insuficiència de recursos per atendre la diversitat i la sensació generalitzada que l’administració exigeix cada cop més mentre ofereix cada cop menys. Molts docents denuncien que la vocació ja no pot continuar sostenint un sistema que necessita decisions polítiques valentes i inversió real.

També ha generat una forta crítica la imposició de serveis mínims del 50% fins i tot a les Escoles Oficials d’Idiomes, espais que no són considerats serveis essencials. Els sindicats consideren que aquesta decisió no busca garantir el funcionament bàsic dels centres, sinó debilitar l’impacte de la vaga i limitar un dret fonamental com és el dret de protesta laboral.

La convocatòria de noves jornades de vaga entre maig i juny reflecteix que el conflicte està lluny de resoldre’s. El tram final del curs pot quedar marcat per una nova escalada de mobilitzacions si el Departament no abandona la seva posició de bloqueig i accepta obrir una negociació real amb la part majoritària de la representació sindical.

Demanar millors condicions laborals no és un privilegi: és defensar la qualitat educativa de tot un país. Quan es menysté el professorat, es debilita l’educació pública i es condemna el futur de milers d’alumnes.

La conselleria encara és a temps de rectificar. Però això exigeix abandonar la propaganda institucional i asseure’s a negociar de veritat. No amb titulars, sinó amb compromisos reals.

Quan els mestres i professors alcen la veu, el país hauria d’escoltar.