Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
Xavier Bertran Solé
Hi ha actors que interpreten personatges. I n’hi ha que, amb el temps, es converteixen en part de la memòria col·lectiva d’un país. Xavier Bertran Solé (Terrassa, 1968) forma part d’aquesta segona categoria.
Llicenciat en interpretació per l’Institut del Teatre (1987-1990), Bertran ha construït una trajectòria sòlida, transversal i profundament arrelada a l’escena catalana. Actor, guionista, autor, director i articulista, la seva carrera és el reflex d’una curiositat artística constant i d’una mirada fina sobre la condició humana.
El teatre: la casa i el refugi
Els anys noranta el veuen créixer entre escenaris i companyies ambicioses. Des dels inicis amb “Home per home” (1990), sota la direcció de Pau Monterde, fins a l’etapa intensa amb la companyia La Mòmia —“De cara a la paret”, “Tracti’m Devos”, “Iconoclasta”— Xavier Bertran es forja en un teatre físic, arriscat i exigent.
Durant cinc anys gira amb “Pornofonia bucal” (1990-95), una proposta irreverent dirigida per Joan Anguera que es converteix en peça de culte. Aquell període li ensenya una de les grans lliçons de l’ofici: repetir sense repetir-se, mantenir viva la veritat cada nit.
La seva carrera teatral és un mosaic de registres: la comèdia clàssica amb “Les dones sàvies” (1999), el thriller mil·limètric de “La Ratonera” (2014), la reflexió contemporània a “Perduts” (2018) o “La morta de Pompeu Crehuet” (2020), i l’èpica històrica amb “Conqueridors” (2023).
Entre moltes altres produccions: “El vol d’Ícar”, “Un cas curiós”, “La doble inconstància”, “Guillermo Gallardo en Gimiendo a lo lindo”, “Casta Diva”, “5 Hombres.com”, “Flip”, “La Perritxola”, “Sexes” i “Sexos”.
Si hi ha una obra especialment emblemàtica és “Sexes” (2004), escrita per ell mateix i publicada pel Grup 62. Una comèdia sobre les relacions humanes que, sota el somriure, amaga la fragilitat emocional de tots nosaltres.
Lo Cartanyà: el poble que va conquerir Catalunya
La televisió li dona projecció massiva amb “Lo Cartanyà” (2005-2007), creada i dirigida conjuntament amb Sergi Pompermayer per a TV3. Ambientada en un poble lleidatà i interpretada en dialecte lleidatà, la sèrie va ser pionera en portar el territori al centre del relat televisiu.
El retorn commemoratiu pels 20 anys ha estat molt més que nostàlgia: una retrobada amb un equip unit per una complicitat humana profunda. En un context marcat pel canvi climàtic i la sequera, moltes de les situacions que semblaven caricatura avui ressonen amb sorprenent actualitat.
Molt més que un personatge
Abans i després de Lo Cartanyà, ha participat en programes i sèries com “Les 1000 i una”, “Efectes secundaris”, “7 de notícies”, “Set de nit”, “Minoria absoluta”, “Tempus Fugit”, “Si tu vas al Cel”, “Lokus Day” i “+Singulars”.
Com a guionista ha treballat en produccions com “Plats bruts”, “Sota Terra”, “Big Band Clan” i “Crits”.
A la ràdio ha col·laborat amb Toni Clapés, Albert Om, Mònica Terribas i Kiku Sanchís, entre d’altres.
En l’àmbit literari és autor de “De quatre grapes”, “Amb la ploma al cos”, “Sexes” i “Pluja Daurada – Reflexions espirituals –”. També ha estat articulista a El 9 Nou, La Vanguardia, Benzina, Yo Dona i Núvol.
El silenci que ho diu tot
Quan se li pregunta què té el teatre que no té la televisió, la resposta és clara: el silenci. Aquell instant en què centenars de persones contenen la respiració. Aquell segon abans de sortir a escena, quan el focus encara no s’ha encès del tot i els nervis confirmen que l’ofici encara importa.
Després de més de trenta anys de carrera, el que emociona Xavier Bertran no és l’èxit, sinó aquest moment invisible. L’instant fràgil i irrepetible.
Actor, director, guionista o autor? Potser no cal triar. Tot forma part del mateix impuls: explicar històries.
I potser aquesta és la clau del seu recorregut: Xavier Bertran no ha deixat mai de buscar. I mentre busqui, el públic el continuarà trobant.
