Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
3,3 milions per una visita:
on posem el límit?
La visita del papa Lleó XIV a Catalunya obre un debat sobre l’ús dels diners públics, la transparència i el paper de les institucions.
Una visita institucional pot tenir un cost. Una visita d’un cap d’estat, encara més. I quan aquesta visita mobilitza milers de persones, periodistes, cossos de seguretat i serveis de transport, és lògic que les administracions hagin d’assumir determinades despeses.
Però quan apareix una xifra de 3,3 milions d’euros de diners públics, crec que és legítim fer preguntes.
La visita del papa Lleó XIV a Catalunya va comportar una despesa milionària per a la Generalitat. Una part important es va dedicar a qüestions logístiques, al centre internacional de premsa i a l’organització d’actes.
També hi va haver despeses en seguretat, transport i promoció institucional. La Generalitat ha defensat que la visita tenia una dimensió internacional i que podia contribuir a la projecció exterior del territori.
Tres regals per al papa
Un dels aspectes que més ha cridat l’atenció és el cost dels obsequis lliurats a Lleó XIV.
La Generalitat va destinar aproximadament 1.794 euros a tres regals per al pontífex: una rèplica de les Homilies d’Organyà, una reproducció d’una nina d’ivori paleocristiana i una reproducció d’un document històric relacionat amb la primera pedra de la Sagrada Família.
No estem parlant d’una quantitat enorme comparada amb els 3,3 milions totals. El problema no és tant la quantitat com el símbol.
Quan els diners són públics, cada despesa hauria de poder explicar-se amb absoluta transparència i amb una justificació clara davant dels ciutadans.
Institucions i diners públics
També considero important diferenciar dues coses: respectar una institució religiosa i finançar determinades despeses relacionades amb la seva activitat no són necessàriament la mateixa qüestió.
En una societat plural, les administracions han de garantir que les seves decisions siguin percebudes com a equitatives per persones amb creences molt diferents —i també per aquelles que no en tenen.
La pregunta que queda sobre la taula
Això no significa que la visita fos negativa ni que els diners estiguessin necessàriament malgastats. Significa que una democràcia sana ha de poder preguntar:
Què s’ha pagat? Per què? Quin retorn ha tingut? I qui n’ha pres la decisió?
Els 3,3 milions d’euros no haurien de servir només per alimentar una discussió entre partidaris i detractors del papa. Haurien de servir per obrir un debat més ampli sobre com utilitzem els recursos públics quan Catalunya acull grans esdeveniments.
Perquè els diners públics no són ni del Govern, ni d’un partit, ni d’una institució religiosa. Són dels ciutadans.
