Pepe Rubianes

L’1 de març de 2009 va morir a Barcelona l’actor i humorista Pepe Rubianes, als 61 anys, víctima d’un càncer de pulmó que li havien diagnosticat l’abril de 2008. La seva desaparició va deixar un buit immens a l’escena cultural del país, però també va consolidar una figura que ja era llegenda en vida.

Un galaico-català universal

Nascut el 2 de setembre de 1947 a Vilagarcía de Arousa (Galícia), Rubianes es definia amb orgull com a “actor galaico-català”. Va arribar a Barcelona de jove i hi va arrelar profundament, fins al punt que la ciutat es convertiria en el seu gran escenari vital i artístic.

Va estudiar interpretació i va iniciar la seva trajectòria professional amb la companyia Dagoll Dagom abans d’emprendre una carrera en solitari que el convertiria en una figura imprescindible del monòleg contemporani.

El teatre com a trinxera

El seu espectacle més emblemàtic, Rubianes solamente, va marcar una fita: anys en cartell i milers d’espectadors rendits a una proposta directa, sense artificis, sostinguda només pel seu talent narratiu i la seva energia desbordant.

Altres muntatges com Ño, En resumidas cuentas, Sin palabras o La sonrisa etíope van reforçar el seu estil inconfusible: humor salvatge, crítica política i una mirada mordaç sobre la condició humana.

La polèmica televisiva

El 2006, durant una entrevista al programa El Club de TV3, presentat per Albert Om, va pronunciar unes declaracions molt dures contra Espanya que van generar una forta polèmica i denúncies judicials posteriors (finalment arxivades). L’episodi va alimentar un intens debat sobre els límits de l’humor i la llibertat d’expressió, una causa que ell va defensar fins al final.

Rubianes escriptor

• Me’n vaig
  Obra autobiogràfica on repassa la seva infància a Galícia, l’arribada a Barcelona, els inicis teatrals i les seves vivències vitals. Combina memòria, humor i reflexió, mostrant un Rubianes més íntim però igualment irreverent.
• Rubianes solamente
  Adaptació en paper del seu mític espectacle. Recull monòlegs i textos que havien triomfat als escenaris i que testimonien el seu ritme verbal i la seva capacitat de convertir l’anècdota en sàtira universal.
• La sonrisa etíope
  Inspirat en la seva fascinació per l’Àfrica, especialment Etiòpia, barreja crònica de viatge, reflexió cultural i humor. Mostra la seva mirada curiosa i humanista sobre altres realitats.

Un record que no s’apaga

Cada 1 de març, amics i seguidors —les seves estimades “vídues”— el recorden amb esqueles creatives i actes d’homenatge. La seva empremta continua viva a Barcelona i en la memòria col·lectiva d’un públic que encara recita fragments dels seus monòlegs.

Pepe Rubianes va ser irreverent, lliure i profundament teatral. Va incomodar i va fer riure amb la mateixa intensitat. En una època en què sovint es mesuren les paraules, ell les va fer esclatar.

I és precisament en aquesta explosió de llibertat on rau el seu llegat: l’escenari com a pàtria, l’humor com a arma i la paraula com a bandera.