Avui es compleix un nou aniversari de l’execució de Salvador Puig i Antich. Més que una simple data, aquest dia marca una ferida oberta en la memòria de Catalunya i roman com el testimoni darrer de la crueltat d’una dictadura que s’extingia matant.

A les 9:40 del matí d’aquell dissabte de 1974, a la presó Model de Barcelona, el règim franquista feia girar per darrera vegada el cargol del garrot vil. Salvador Puig i Antich, un jove de 25 anys, moria executat mitjançant un mètode medieval que va sacsejar la consciència de tot un país.

L’idealista i el judici

Militant del MIL, Salvador formava part d’un grup anarquista que entenia l’expropiació bancària com un mitjà per finançar la lluita obrera. La seva sort es va tòrcer al carrer Girona durant una emboscada policial que va derivar en un tiroteig caòtic i la mort del subinspector Francisco Anguas.

El consell de guerra va ser una farsa: es van ocultar proves pericials i es van desestimar testimonis clau. La dictadura, ferida de mort després de l’atemptat contra Carrero Blanco, necessitava una venjança exemplar.

La resposta dels carrers

Barcelona no va callar. El trauma es va convertir en ràbia i resistència:

• Vagues: El dilluns 4 de març, treballadors de SEAT i Pegaso van aturar la producció.
• Universitats: Les aules es van buidar per omplir els carrers de “saltos” i protestes.
• L’art de Miró: El pintor va finalitzar el seu tríptic L’esperança del condemnat a mort el mateix dia de l’execució.

Recursos de Memòria