La tarda del 19 de juny de 1987 va quedar gravada per sempre en la memòria de Barcelona. Eren les 16.08 hores quan un cotxe bomba carregat amb centenars de quilos d’explosius va esclatar al pàrquing subterrani del centre comercial Hipercor, a l’avinguda Meridiana. En qüestió de segons, una jornada aparentment rutinària es va transformar en una de les tragèdies més doloroses de la història contemporània de Catalunya.

L’atemptat, perpetrat per la banda terrorista ETA, va causar la mort de 21 persones i va deixar 45 ferits. Moltes de les víctimes eren famílies, treballadors i clients que es trobaven fent les compres habituals d’un divendres de principi d’estiu. La magnitud de la destrucció i les conseqüències humanes van convertir aquell atac en el més mortífer de tota la història de l’organització terrorista.

El vehicle utilitzat pels terroristes contenia una potent combinació d’amonal, gasolina i altres substàncies inflamables. L’explosió va provocar una devastadora ona expansiva, però va ser l’incendi posterior el que va multiplicar els efectes de la tragèdia. Les flames es van propagar ràpidament pels aparcaments subterranis, generant temperatures extremes i una gran quantitat de fum tòxic que va dificultar les tasques de rescat.

Aquella tarda Barcelona va descobrir, de la manera més cruel, que el terrorisme podia colpejar indiscriminadament qualsevol ciutadà.

Les hores més difícils

Els serveis d’emergència, bombers, policies i personal sanitari van treballar durant hores en unes condicions extremadament complicades. Entre la foscor, el fum i la confusió, els equips de rescat van intentar localitzar supervivents i atendre els ferits mentre la ciutat començava a prendre consciència de la magnitud del desastre.

Les imatges dels vehicles carbonitzats, dels accessos destruïts i de les famílies buscant informació sobre els seus éssers estimats van commocionar tota la societat catalana. Durant dies, els hospitals van romandre en alerta i Barcelona va viure immersa en un profund sentiment de dol col·lectiu.

La polèmica de les advertències

L’atemptat va generar una intensa controvèrsia arran de les trucades telefòniques efectuades abans de l’explosió. Tot i que es van rebre avisos sobre la possible col·locació d’un artefacte explosiu, la informació facilitada era imprecisa i no es va arribar a ordenar una evacuació completa de les instal·lacions.

Aquest fet va obrir un llarg debat social, polític i judicial sobre els protocols d’actuació davant les amenaces terroristes, la coordinació entre cossos de seguretat i la protecció de la població civil en situacions d’emergència.

Una ferida oberta en la memòria col·lectiva

Els responsables materials de l’atemptat van ser identificats, detinguts i condemnats amb el pas dels anys. Tanmateix, cap sentència va poder reparar completament el dolor de les víctimes ni esborrar el record d’aquella jornada.

Amb el temps, Hipercor s’ha convertit en un símbol de la memòria democràtica i del cost humà de la violència terrorista. Cada aniversari recorda els noms de les 21 persones que van perdre la vida i de totes aquelles que van veure les seves vides marcades per sempre per aquell atac.

Quatre dècades després, la ciutat continua recordant aquella tarda de juny com una de les pàgines més tristes de la seva història recent. Mantenir viva la memòria de les víctimes és també una manera de defensar la convivència, la democràcia i el compromís col·lectiu perquè tragèdies com aquesta no tornin a repetir-se.