Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
De la ferida de 1714
a una data que encara camina
Barcelona, 11 de setembre de 2026. Catalunya torna a mirar avui el calendari i hi troba una data que, fa més de tres segles, era només el final d’un setge. L’11 de setembre de 1714 Barcelona va capitular després de catorze mesos de setge. Amb la derrota arribaria l’abolició de les institucions i constitucions catalanes sota el nou ordre borbònic. Però aquella jornada encara tardaria més d’un segle a convertir-se en Diada.
La memòria de 1714 va anar prenent forma durant la Renaixença. El record dels defensors de Barcelona, el Fossar de les Moreres i figures com Rafael Casanova van passar de la memòria històrica a l’imaginari del catalanisme.
Una data que va néixer d’una derrota
Durant dècades, l’Onze de Setembre va existir sobretot com una memòria compartida. La derrota de 1714 va adquirir un significat que anava molt més enllà del camp de batalla: es va convertir en un referent per a les generacions que, al segle XIX, començaven a reivindicar la llengua, la cultura i les institucions catalanes.
1886 · El primer Onze de Setembre
El primer precedent documentat de la Diada contemporània arriba el 1886. El Centre Català va promoure una missa a Santa Maria del Mar, a Barcelona, en memòria dels defensors de la ciutat de 1714.
Encara no era la festa nacional que avui coneixem. Era un acte de record, però també el senyal que una nova manera d’entendre la identitat catalana començava a ocupar l’espai públic.
El 1888 es va instal·lar el monument a Rafael Casanova. Les ofrenes florals que s’hi farien anys després convertirien aquell espai en un dels centres rituals de la commemoració.
Quan recordar també era resistir
Amb el pas de les dècades, l’Onze de Setembre es va fer polític. Durant les dictadures, la commemoració va ser prohibida o severament limitada.
El franquisme va retirar el monument de Casanova i va intentar esborrar la celebració de l’espai públic. Però la memòria va continuar circulant, sovint de manera clandestina.
A finals del franquisme, l’Onze de Setembre va començar a representar alguna cosa més ampla: Catalunya, sí, però també llibertat, democràcia i recuperació de l’autogovern.
1976 · Sant Boi torna a obrir la porta
L’11 de setembre de 1976, en plena Transició, la commemoració va tornar al carrer. L’acte es va celebrar a Sant Boi de Llobregat, on és enterrat Rafael Casanova.
Aquella jornada va reunir una multitud i va convertir la Diada en una de les grans expressions públiques de la recuperació democràtica.
1977 · Barcelona desborda els carrers
Un any després, Barcelona va viure una manifestació multitudinària sota les reivindicacions de llibertat, amnistia i Estatut d’Autonomia.
La Diada havia deixat de ser només memòria: era també futur.
1980 · Festa Nacional de Catalunya
El 12 de juny de 1980, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 1/1980, que declarava l’11 de setembre Festa Nacional de Catalunya.
La commemoració quedava institucionalitzada i entrava definitivament en el calendari cívic del país.
2012 · La Diada que va canviar el relat
La gran ruptura contemporània va arribar el 2012. La manifestació “Catalunya, nou estat d’Europa” va omplir Barcelona i va situar la independència al centre del debat polític.
Durant els anys següents, les grans mobilitzacions de la Via Catalana, la V i altres convocatòries van convertir l’Onze de Setembre en un fenomen de dimensió internacional.
2017 · La Diada abans del xoc polític
El 2017, en ple conflicte pel referèndum de l’1 d’octubre, la Diada va ser també un preludi de setmanes decisives.
Després arribarien el referèndum, la declaració d’independència del 27 d’octubre i l’aplicació de l’article 155.
2020 · Una Diada en temps de pandèmia
La COVID-19 va obligar a abandonar les grans concentracions i va transformar la celebració en una xarxa d’actes més petits, descentralitzats i simbòlics.
2021–2025 · Una Diada més fragmentada
Amb la recuperació de la normalitat, les manifestacions van tornar als carrers, però en un context polític diferent.
Les divisions estratègiques dins de l’independentisme, els canvis polítics i el desgast després dels anys del procés van reduir la dimensió de les grans mobilitzacions respecte del període 2012–2019.
La Diada, però, no ha deixat de ser un termòmetre polític. Continua reunint reivindicació, cultura popular, memòria, actes institucionals i diferents maneres d’entendre Catalunya.
2026 · La memòria torna a Sant Boi
Avui, 11 de setembre de 2026, la Diada arriba a un nou capítol.
La Generalitat ha incorporat enguany a la commemoració el cinquantenari de la Diada de 1976, amb un acte especial a Sant Boi.
El president Salvador Illa ha pronunciat el tradicional missatge institucional i la jornada inclou l’ofrena floral al monument de Rafael Casanova i un acte central al Teatre Nacional de Catalunya.
La commemoració també es projecta fora del país, amb actes organitzats per les delegacions del Govern a una vintena de països.
Una història en vuit dates
Una història que encara no ha acabat
Des de la missa de 1886 fins a les multituds de 2012, de la prohibició franquista a la recuperació democràtica, l’Onze de Setembre ha canviat de forma moltes vegades.
El seu significat tampoc ha estat immutable.
Per a alguns, és sobretot la festa nacional. Per a altres, una jornada de reivindicació independentista. Per a molts, és memòria, cultura i identitat compartida.
El que no ha canviat és la capacitat d’aquesta data per convertir la història en una conversa present.
312 anys després de 1714, 140 anys després de la primera commemoració de 1886 i 50 anys després de Sant Boi, Catalunya torna a sortir al carrer. No per repetir exactament el passat, sinó per discutir què en vol fer.
L’Onze de Setembre va començar recordant una derrota. Amb els anys, es va convertir en símbol, ritual, reivindicació i festa.
I avui continua sent una data oberta, escrita cada any per una societat que encara discuteix —i celebra— què vol dir ser Catalunya.
