Ona Moments 🎧
Escolta la ràdio en directe aquí mateix:
També pots visitar la pàgina oficial:
onlineradiobox.com/es/onamoments
La Declaració de Mequinensa:
Dignitat per a la Franja
1 de febrer de 1984 — El despertar de la consciència lingüística a l’Aragó
L’1 de febrer de 1984 marca una fita infranquejable en la història de la llengua catalana. Disset alcaldes de les comarques de la Franja de Ponent es van reunir al Castell de Mequinensa, sota l’empara del conseller de Cultura del Govern d’Aragó, José Bada, per signar un compromís històric: el reconeixement de la seva llengua materna com a part indissoluble de la riquesa cultural aragonesa.
La paraula escrita al castell
“El vent bufava sobre la confluència de l’Ebre i el Segre mentre en Pere, alcalde del Baix Cinca, signava el document. No era només tinta sobre paper; era el final d’un silenci imposat. Aquell dia, la llengua que ressonava als mercats i a les cases entrava per la porta gran de les institucions. ‘Avui farem que els nostres nets no hagin de demanar perdó per parlar com els seus avis’, va pensar mentre la ploma rascava el pergamí.”
Els Eixos de la Declaració
Reconeixement Oficial
Per primera vegada, les institucions aragoneses admetien que el català no era un “parlar estrany”, sinó una llengua pròpia que calia protegir i fomentar.
L’Escola com a Motor
La Declaració va ser l’espurna que va permetre la introducció de l’assignatura de català a les escoles, garantint la seva supervivència escrita.
Un Compromís de Disset Pobles
Aquests són alguns dels municipis que, amb valentia política, van posar la llavor d’aquest reconeixement institucional en un moment on la democràcia encara era jove:
L’Impacte Avui
La Declaració de Mequinensa va ser el precursor de la Llei de Llengües d’Aragó. Tot i els debats polítics posteriors (com la polèmica del LAPAO anys més tard), el document de 1984 es manté com el referent ètic i científic que recorda que les llengües no divideixen, sinó que defineixen la personalitat d’un territori.
