🎧 Ona Moments
Escolta la ràdio en directe
El dia que deixem el cotxe aparcat
22 de setembre · Dia Mundial sense Cotxe. Una jornada per recordar-nos que moure’ns també és una decisió sobre el món que volem deixar.
No tenim un planeta de recanvi. I potser aquesta és la manera més senzilla d’explicar per què el Dia Mundial sense Cotxe no hauria de ser només una data al calendari.
Cada 22 de setembre, ciutats d’arreu del món posen el focus en una qüestió que forma part de la nostra vida quotidiana: com ens movem. El cotxe ens ha proporcionat llibertat i comoditat, però també ha convertit molts espais urbans en territoris dominats pel trànsit.
La proposta del Dia Mundial sense Cotxe és senzilla: deixar el vehicle privat aparcat durant una jornada i provar altres formes de mobilitat. Caminar, anar en bicicleta, compartir vehicle o utilitzar el transport públic.
Un dia per qüestionar una rutina
Els antecedents d’aquesta jornada es troben en les crisis del petroli dels anys setanta. La manca de combustible va obligar diferents països europeus a plantejar-se alternatives i a reduir l’ús dels vehicles.
Amb el temps, la iniciativa va evolucionar cap a una reflexió més àmplia sobre la mobilitat urbana. Diverses ciutats van començar a celebrar jornades sense cotxes i, l’any 2000, la Comissió Europea va incorporar el 22 de setembre al marc de la Setmana Europea de la Mobilitat.
“El repte no és deixar el cotxe un dia. El repte és preguntar-nos quants trajectes podríem fer sense ell.”
Quan quatre rodes ocupen tota la ciutat
El trànsit rodat és una font de contaminació atmosfèrica i acústica. Els motors de combustió emeten contaminants com els òxids de nitrogen, el monòxid de carboni i diòxid de carboni, entre altres substàncies.
Però l’impacte del vehicle privat no es limita a les emissions. També cal tenir en compte la congestió, l’espai urbà destinat a circular i aparcar, el soroll i els costos associats al manteniment d’un vehicle.
No tot depèn del conductor
Demanar a la ciutadania que canviï els seus hàbits és només una part de la resposta. També cal que les ciutats ofereixin alternatives reals i accessibles.
Un sistema de transport públic útil, itineraris segurs per a bicicletes, espais per als vianants i una planificació urbana que redueixi la dependència del cotxe són elements que poden facilitar aquesta transformació.
- Potenciar un transport públic accessible i eficient.
- Fer més segurs i continus els itineraris per a bicicletes.
- Recuperar espai urbà per als vianants.
- Afavorir trajectes curts sense necessitat de vehicle privat.
- Promoure una cultura de mobilitat més conscient.
La sostenibilitat comença amb una decisió
El Dia Mundial sense Cotxe no demana que desapareguin els vehicles de les nostres vides. Ens proposa una cosa molt més incòmoda: pensar abans d’utilitzar-los.
Potser el trajecte que avui fem automàticament amb cotxe demà el podem fer caminant. Potser podem agafar el transport públic. Potser podem compartir vehicle.
No tots els trajectes permeten les mateixes alternatives i no totes les persones tenen les mateixes necessitats. Precisament per això, el debat sobre mobilitat sostenible ha de ser realista, però també ambiciós.
El futur no arribarà de cop. El construïm cada dia amb les decisions que prenem.
Avui, 22 de setembre, tenim una oportunitat molt senzilla: deixar el cotxe aparcat, mirar la nostra ciutat d’una altra manera i preguntar-nos si realment necessitem utilitzar-lo per a tot.
Perquè ser sostenible no és una moda. És una responsabilitat compartida.
No tenim pla B. Ens hi va el futur.
Sigues sostenible.
No tenim pla B.
Hi ha dates que serveixen per celebrar. I n’hi ha que serveixen per despertar-nos.
El Dia Mundial sense Cotxe hauria de ser una d’aquestes.
Ens hem acostumat tant al cotxe que, moltes vegades, ja no ens preguntem si el necessitem. Simplement l’agafem. Per anar a comprar, per portar els nens, per fer quatre carrers o per evitar caminar uns minuts.
No es tracta de demonitzar el cotxe. Hi ha persones i situacions en què és necessari. El problema apareix quan pensem que ha de ser sempre la primera i única opció.
El canvi també comença al carrer
Si volem ciutats més habitables, necessitem menys dependència del vehicle privat i més alternatives. Transport públic, bicicletes, carrers per als vianants i una planificació urbana que posi les persones al centre.
Però també necessitem una ciutadania disposada a canviar alguns hàbits quan sigui possible.
No podem esperar que el futur ens avisi
El canvi climàtic, la contaminació i la pressió sobre els recursos no són qüestions que puguem ajornar indefinidament.
Cada generació rep un món i en deixa un altre. La pregunta és quin volem deixar nosaltres.
Per això avui, 22 de setembre, la proposta és tan senzilla com incòmoda: deixa el cotxe aparcat si pots. Camina. Pedala. Utilitza el transport públic. Comparteix vehicle.
I demà, torna a preguntar-te si realment necessites agafar-lo.
Perquè la sostenibilitat no és fer una excepció un dia. És convertir algunes excepcions en nous hàbits.
No tenim pla B. Ens hi va el futur.
