
“El futur rural té nom de dona: pastores, referents del canvi”
En un moment en què el món rural busca solucions davant la falta de relleu generacional, el paper de les dones s’erigeix com un far d’esperança i renovació. La dissetena edició de l’Escola de Pastors i Pastores de Catalunya no només consolida la presència femenina en aquest àmbit, sinó que marca una tendència imparable cap a un canvi de paradigma: el pastoralisme deixa de ser territori exclusiu dels homes per donar pas a una nova generació de dones emprenedores, arrelades i visionàries.
La dada és clara i inspiradora: aquest any, les noies han doblat la presència dels nois entre l’alumnat. Una transformació que, com apunta Laia Batalla, directora de l’escola, té molt a veure amb el fet que cada vegada hi ha més dones que lideren explotacions ramaderes i comparteixen la seva experiència, tant en l’àmbit local com a les xarxes socials. Aquest efecte mirall és clau per encoratjar altres dones a fer el pas cap a una professió sovint idealitzada, però plena de reptes.

El cas de l’Ona Marminyà n’és un exemple paradigmàtic. Sense vincles familiars amb el món ramader, aquesta jove ha trobat la seva vocació treballant amb ovelles i cabres i somia amb tenir la seva pròpia finca. El seu relat mostra com el pastoralisme no només és una feina, sinó també una filosofia de vida que connecta amb valors tan essencials com la sostenibilitat, l’artesania i la cura del territori.
Davant d’un sector que encara pateix per la manca de continuïtat, aquest renovat interès per la professió és una gran notícia. De fet, més del 60% de l’alumnat de l’Escola de Pastors troba feina, i un altre 10% treballa per establir-se pel seu compte. A més, la formació contínua per adaptar-se a desafiaments com el canvi climàtic o la conservació de la biodiversitat no fa més que reforçar la importància del pastoralisme com a eina de sostenibilitat.
És emocionant veure com l’ofici de pastor, amb la seva llarga tradició, es reinventa gràcies a les dones. Elles han aportat una nova mirada, empenta i capacitat d’innovació. No només són el futur del món rural; són el present d’un sector que necessita més que mai persones valentes i compromeses. Si alguna vegada el pastoralisme va ser un símbol de resistència, avui és un símbol de renovació, liderat per dones que, amb orgull i fermesa, estan escrivint un nou capítol de la seva història.



