
Un viatge entre l’hivern i la primavera
En Pau es va llevar ben d’hora a Tarragona amb una idea clara: celebrar la Candelera d’una manera especial. Havia decidit viatjar a Barcelona per veure el musical “El Dia de la Marmota” al Teatre Coliseum. Mentre esperava el tren de la RENFE, va notar l’aire fred del matí i es va preguntar si la dita popular es compliria.
Un cop dins del tren, va trobar un seient a la finestra i es va deixar hipnotitzar pel paisatge. Els camps encara mostraven rastres de gebre, però aquí i allà es començaven a veure ametllers florits, anunciant tímidament l’arribada de la primavera. “Encara queda hivern”, va pensar en Pau, “però la natura ja comença a donar senyals de canvi.”

El sol enlluernava el paisatge mentre el tren avançava per la costa, amb el mar blau a la seva dreta. Aquell espectacle de llum i natura el feia somiar amb els dies més càlids que vindrien. Però, de sobte, una nuvolada grisa va aparèixer a l’horitzó. “I si la primavera encara es fa esperar?”, es va preguntar.
Quan va arribar a Barcelona, el cel seguia clar. La Candelera “reia”, i això volia dir que, segons la tradició, l’hivern encara duraria. Amb aquesta predicció al cap, es va dirigir al Teatre Coliseum, emocionat per veure el musical basat en la famosa pel·lícula.

Un cop assegut a la butaca, va somriure pensant en la ironia del moment: *El Dia de la Marmota* parla d’un home atrapat en un bucle temporal, revivint el mateix dia una vegada i una altra. I ell, en Pau, esperava amb impaciència el final de l’hivern, com si també estigués atrapat en un cicle que no s’acabava mai.
Aquella nit, mentre tornava cap a Tarragona amb el tren, encara amb la melodia del musical al cap, va entendre que cada estació té el seu temps, i que, igual que Phil Connors al musical, ell també havia d’aprendre a gaudir del moment present.



