“La Cultura com a Eina de Resiliència: El Compromís de l’Estat Espanyol amb Ucraïna”
La guerra que sacseja Ucraïna des de la invasió russa ha tingut un impacte devastador en molts àmbits de la societat ucraïnesa, inclosa la cultura. En aquest context, la recent declaració del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, a la conferència europea per a la reconstrucció cultural d’Ucraïna, ha destacat com la cultura és una peça fonamental per a la recuperació del país. El compromís de l‘Estat espanyol, amb una aportació de 200.000 euros per al cinema ucraïnès el 2025, es posiciona com un gest simbòlic però també profundament significatiu davant d’una realitat destructiva.
El suport explícit a la creació cinematogràfica ucraïnesa és una mesura que transcendeix la mera ajuda econòmica. El cinema és un vehicle de memòria, resistència i reflexió, i en el cas d’Ucraïna, també és una manera de preservar la seva identitat i recuperar la veu enmig del conflicte. En aquest sentit, aquesta inversió no només busca contribuir al desenvolupament del cinema en una situació d’adversitat, sinó també a la construcció d’una narració històrica a través de l’art que permeti als ucraïnesos expressar les seves ferides i les seves esperances.
Aquesta ajuda al cinema s’ha d’entendre també com una part d’una iniciativa més gran que busca preservar el patrimoni cultural ucraïnès. La creació d’un fons patrimonial per restaurar i protegir els museus, monuments i espais de gran rellevància cultural és una mostra de la voluntat de la comunitat internacional de garantir que la guerra no aconsegueixi esborrar les arrels d’un poble que, com qualsevol altre, té el dret a conservar el seu llegat cultural. Amb 2.185 infraestructures culturals danyades o destruïdes, entre les quals es troben alguns dels elements més representatius de la història d’Ucraïna, la tasca de restauració es presenta com un desafiament immens, però també com una necessitat urgent per preservar la memòria i dignitat del país.
Aquest gest també ens recorda que la cultura no és només un reflex de la societat, sinó que també és un motor de reconstrucció social i personal. En moments de gran crisi, com els que viu Ucraïna, les arts ajuden a curar les ferides i a mantenir l’esperança. La cultura és resistència i supervivència. Per tant, el suport a la reconstrucció cultural d’Ucraïna, i especialment a la preservació del seu patrimoni, no és només una ajuda econòmica; és una manera d’assegurar que els valors, les tradicions i les creacions artístiques d’Ucraïna sobrevisquin i prosperin, malgrat l’atac brutal que està patint el seu territori.
El compromís de l’Estat espanyol és també un exemple d’internacionalisme cultural, un recordatori de la importància de la solidaritat en un moment en què les fronteres físiques s’han tornat més evidents que mai, però també cal mantenir els llaços humans a través de la cultura. D’aquí la rellevància de la implicació de països com Espanya, que no només a través de la diplomàcia política, sinó també mitjançant les seves aportacions culturals, volen reforçar el missatge que la cultura és una eina de resistència i reconstrucció col·lectiva.
Finalment, aquest acord europeu per a la reconstrucció cultural d’Ucraïna ens recorda que la cultura és un bé universal, i en la mesura que els ciutadans de tot el món ens solidaritzem amb aquells que pateixen, també estem reforçant la nostra pròpia identitat cultural global. En moments de crisi, el suport mutu a la cultura es converteix en un dels pilars fonamentals de la pau i la cohesió internacional.
