El Blaugrana incondicional

En Gerard, culé de tota la vida, no podia estar més entusiasmat després d’escoltar les paraules de Joan Laporta. “Aquest home és un visionari”, pensava mentre revisava les declaracions al seu mòbil. La contundència amb què el president havia defensat les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor li donava confiança.

—Al final, tots aquests crítics no són més que envejosos! Ara que hem guanyat la Supercopa, alguns es queden sense arguments —comentava emocionat al bar amb altres aficionats.

Per a ell, la construcció del nou estadi i la recuperació econòmica eren exemples clars que Laporta estava fent el que havia promès. “Estem construint una base sòlida per ser imparables d’aquí a uns anys!”, proclamava mentre brindava amb una cervesa.

El Blaugrana escèptic

Mentrestant, en Jaume, també soci del Barça, llegia les mateixes declaracions amb un somriure cínic.

—Laporta és un mestre venedor de fum —es queixava a un amic al sofà de casa.

Per a ell, totes aquestes xifres i afirmacions sobre la recuperació del club eren una cortina de fum. “El que vol és tapar les presses amb què s’han fet aquestes inscripcions i, com sempre, culpant ‘l’entorn’”, pensava, amb un punt de frustració.

No obstant això, no podia negar que la victòria contra el Madrid a la Supercopa li havia arrencat un somriure. Però això no era mèrit de Laporta, segons ell, sinó dels jugadors. —És clar que m’agrada guanyar, però això no compensa la poca transparència amb què es fan les coses al club! —exclamava, amb un to crític.

El Perico reflexiu

D’altra banda, en Tomàs, un Perico de tota la vida, escoltava les notícies del Barça des de la ràdio del cotxe mentre conduïa cap a casa. Li cridava l’atenció la força amb què Laporta defensava la institució.

—Ja m’agradaria a mi tenir un president amb aquesta energia —va murmurar, pensant en la situació del seu Espanyol.

Ell era realista: sabia que el seu club estava molt lluny del nivell del Barça, però no podia evitar sentir un punt d’admiració pel rival. —Mira que som rivals, però almenys treballen per ser els millors. Nosaltres, amb prou feines, sabem si pujarem o baixarem aquest any —pensava, una mica resignat.

Tot i això, no es considerava un anti-Barça. De fet, li agradava veure com triomfaven en competicions internacionals. —Quan no juguen contra nosaltres, que guanyin tot el que vulguin. A veure si així s’hi fixen menys en nosaltres! —es deia, amb una barreja d’ironia i realitat.

Al final, cadascun d’ells, des del seu punt de vista, representava una cara diferent del futbol i la passió que desperta. El debat estava servit, i és que el Barça de Laporta no deixava ningú indiferent.

Finestra Ràdio Live

Podcast a IVOOX

https://radiotrinijove.org/