Broncano i ‘La revuelta’ arrasen als Premis Iris: “Gràcies a ‘El hormiguero’. I no és irònic”

El xou de TVE va aconseguir tres guardons al millor presentador, direcció i guió. L’Acadèmia de Televisió i de les Ciències i les Arts de l’Audiovisual han lliurat aquest dimarts 14 de gener l’edició número 27 dels Premis Iris, en què ‘La revuelta’ ha arrasat amb el guardó el millor presentador per a David Broncano, així com el de millor direcció i millor guió.
“Vull agrair el premi al Hormiguero. I no és irònic. Tenir un rival dur et fa jugar millor. Si no haguéssim tingut al davant semblant transatlàntic televisiu no ens haguéssim posat tant les piles. La cosa podria haver descarrilat, gràcies a tots per confiar i no deixar-se emportar. Sobretot al principi, que ens van portar a un terreny que no volíem i ens van posar aquest cartell de programa governamental comunista i del dimoni”, ha dit al moment de recollir-lo.
Era un d’aquells moments tranquils entre classes a la universitat, quan el temps sembla aturar-se mentre tres amics compartien la pausa al bar de la facultat. En Marc, l’Adrià i la Marta seien a una de les taules petites prop de la finestra, amb un cafè mig fred al davant i el diari desplegat sobre la taula. Feia uns minuts que conversaven animadament sobre televisió.

En Marc no podia amagar la seva devoció per La revuelta i el Broncano. “És que no hi ha ningú com ell!”, exclamava, gesticulant amb entusiasme. “El tio té una naturalitat que atrapa, i el programa és diferent, arrisca, i ho peten als Premis Iris! Això diu molt del que fan”.
L’Adrià, més tranquil, li replicava: “No t’ho nego, però per mi el rei segueix sent l’Andreu Buenafuente. Té un humor més fi, més intel·ligent. És com comparar una pizza amb un plat d’autor, no sé si m’entens”. La Marta somreia mentre els escoltava discutir. A ella, més que la televisió, li agradava la ràdio. “Jo em quedo amb els personatges de l’Ortega, a La Ser. Em fascina com pots imaginar les veus, crear els personatges al teu cap… És màgic. Però no et negaré que quan faig zàping i surt La revuelta em quedo. Broncano té mèrit, modernitzar TVE no és fàcil”.

De cop, els tres van alçar la vista. Al costat de la porta de la cafeteria, un diari penjava amb la notícia del moment: “Broncano i ‘La revuelta’ arrasen als Premis Iris: Gràcies a ‘El hormiguero’. I no és irònic”. En Marc no va poder contenir un somriure triomfant. “Ho veieu? Tres guardons! Presentador, direcció i guió. Això és un zasca en tota regla als que deien que TVE no es modernitzaria mai”.
L’Adrià, que mai perdia l’oportunitat de contraatacar, va somriure irònicament. “Sí, però segueixo dient que Buenafuente ha marcat el camí per a tots aquests. Broncano té talent, però no deixa de ser una evolució d’alguna cosa que ja estava feta”.
“Bé, nois”, va intervenir la Marta, posant fi a la discussió, “el que és clar és que ara TVE està fent coses interessants. Entre La revuelta i el nou talent show del Marc Giró, que és un crack, ho estan petant. Un aspecte important és com Broncano ha sabut connectar amb les noves generacions i portar contingut a l’aire que ressona amb els seus interessos. Efectivament, aquest canvi ha generat un debat interessant sobre com la televisió pública s’adapta a les necessitats del públic actual.

Però ja sabeu què penso: la ràdio és insuperable”. Els tres van riure i van aixecar les tasses per brindar amb un “visca el bon entreteniment!” abans de tornar a les classes. Aquell va ser un moment de celebració no només per a Broncano i La revuelta, sinó per a la televisió espanyola en general, que sembla estar vivint un renaixement imperceptible. Les converses entre amics a la universitat, les opinions diverses i les risses compartides reflecteixen la passa del temps i l’evolució dels mitjans en una societat que busca cada vegada més la diversitat i l’originalitat.

