L’any 1930, la ciutat de Barcelona va acomiadar Narcís Oller, considerat el pare de la novel·la realista catalana i una de les figures més representatives del moviment de la Renaixença. La seva desaparició va significar la pèrdua d’un dels escriptors que més van contribuir a modernitzar la literatura catalana i a situar-la al nivell de les grans literatures europees.

«La seva obra continua essent un testimoni excepcional de la societat catalana del segle XIX.»

Una vida dedicada a les lletres

Narcís Oller i de Moragas va néixer a Valls el 10 d’agost de 1846. Va estudiar Dret a Barcelona i exercí durant molts anys com a procurador dels tribunals. Tot i que inicialment escrivia en castellà, aviat es va incorporar al moviment de la Renaixença i va apostar per escriure en català.

Influït pel realisme europeu, especialment per Émile Zola, Oller va construir una narrativa pròpia, elegant i profundament vinculada a la realitat catalana. Les seves novel·les descriuen amb precisió els canvis socials provocats per la industrialització, l’ambició econòmica, les desigualtats i la transformació de la burgesia barcelonina.

Les seves grans obres

La producció literària de Narcís Oller és considerada una de les més importants de la literatura catalana moderna.

• La papallona (1882)
• L’Escanyapobres (1884)
• Vilaniu (1885)
• La febre d’or (1890-1892)
• La bogeria (1899)
• Pilar Prim (1906)

La seva mort

El 26 de juliol de 1930, Narcís Oller va morir a Barcelona. La notícia va commoure el món cultural català, que perdia un dels seus escriptors més influents. Amb ell desapareixia una generació que havia lluitat per recuperar el prestigi de la llengua catalana i convertir-la en vehicle de la gran literatura moderna.

Un llegat immortal

Avui, gairebé un segle després de la seva mort, les obres de Narcís Oller continuen sent lectura obligada per comprendre la societat catalana del segle XIX i l’evolució de la novel·la catalana. El seu estil elegant, la riquesa dels personatges i la crítica social han convertit les seves novel·les en autèntics clàssics.