Sempre Mary! La reina del Paral·lel!

Imatges de RTVE

Sempre Mary.

Sempre viva,

llum que el temps mai no es deriva.

Amb humor, amb veu riallera,

icona forta i sincera.

Va néixer al tren,

cap a escena,

fill d’un llinatge de ploma plena.

Entre bambolines i cants

,va créixer amb art entre les mans.

Modista primer,

després actriu,

amb un somriure dolç i viu.

La Reina del Paral·lel,

amb coratge,

gest i estel.

Durant guerra i temps incerts,va fer riure cors deserts.

Amb Mariano i grans figures,

va omplir teatres de textures.

Cinema, ràdio i televisió,va ser veu d’una nació.

Amb Berlanga, cuplet i sàtira,va deixar empremta clara i neta.

Tot i el dolor que el destí portà,amb força al món ella tornà.

Mai no va caure el teló la seva passió i emoció.

Ara reposa, però no mor,l

a seva veu encara fa cor.

I viu el seu record,

als cors, el seu acord.

Sempre Mary.

Sempre Sempere.

Eterna musa,

gran referent.

L’escenari et porta al vent.

I el teu riure, sempre present.

Mary !

Mary Santpere: La Reina del Paral·lel

Maria Santpere Hernáez , més coneguda com a Mary Santpere (Barcelona, 1 de setembre de 1913 – Madrid, 23 de setembre de 1992), fou una icona del món de l’espectacle català i espanyol.

Actriu, vedet, humorista i artista total, la seva presència escènica i el seu esperit lliure van deixar una empremta inesborrable en la cultura popular del segle XX.

Una infància entre bambolines*

*Filla de l’actor Josep Santpere i Pey i de la cantant Rosa Hernáez, Mary Santpere va créixer entre escenaris i vestuaris. Segons la llegenda familiar, va néixer en un tren camí de Barcelona, símbol d’una vida que estaria marcada pel moviment, el viatge i el teatre.

De jove treballà com a modista en les produccions dels seus pares, però aviat pujà ella mateixa a l’escenari.

Carrera artística i èxits populars

Durant la Guerra Civil espanyola, començà a actuar en companyies teatrals.

Amb *Mariano de la O*, assolí el seu primer gran èxit, i des d’aquell moment es consolidà com a figura imprescindible del teatre de revista i la comèdia, destacant pel seu humor agut i carisma natural.

Va treballar amb figures com Paco Martínez Soria i va participar en pel·lícules dirigides per Ignasi F. Iquino, Ventura Pons i Luis García Berlanga, entre d’altres.

Destaquen films com:

El difunto es un vivo (1956)*

Miss Cuplé* (1959)

La ciutat cremada

(1976)Patrimoni nacional

(1981)En aquesta última, dirigida per Berlanga, va demostrar un domini esplèndid de la sàtira i la comèdia política

Fragments i entrevistes com:*

[“Entrevista amb Mary Santpere – RTVE (1985)”]

[Escenes de “Patrimoni Nacional” amb Berlanga]

Aparicions televisives en programes com *Un, dos, tres… responda otra vez* o *Galas del sábado

Un estil inconfusible i un llegat viu**

Amb un físic imponent i un rostre expressiu, Mary Santpere esdevingué un referent de l’humor popular.

Gravà discos amb cançons de to satíric i va saber adaptar-se als mitjans més diversos: circ, ràdio, televisió i teatre musical.Fou coneguda com “la Reina del Paral·lel”**, per la seva trajectòria als teatres d’aquesta avinguda mítica de Barcelona, autèntic cor del teatre popular.#

Tragèdia personal i resistència artística

El 1987, el seu marit Francesc de Paula Pigrau es va suïcidar, fet que la colpí profundament.

Tot i això, Mary va continuar pujant als escenaris, amb una força admirable.

La seva darrera gira fou el 1989 amb *Majòrica*, molt ben rebuda a les Illes Balears.

Va morir sobtadament durant un vol entre Barcelona i Madrid el 23 de setembre de 1992, a l’edat de 79 anys. Descansa al Cementiri de Poblenou, al costat dels seus pares.

Un llegat conservat i celebrat Avui dia, el seu llegat es conserva al Museu de les Arts Escèniques de Barcelona (MAE)**,

un espai fonamental per entendre la seva influència:

El fons Mary Santpere al MAE inclou: 18 peces de vestuari escènic, incloent vestits de xarleston emblemàtics.

Prop de 200 fotografies, tant d’escena com personals* Retalls de premsa, guions, cançons, cartells i discos**Aquest material és accessible a través de la plataforma digital

[Escena Digital]

https://www.cdmae.cat/escena-digital,

(https://www.cdmae.cat/escena-digital/)**,

que permet explorar el llegat de Mary Santpere i altres grans figures de les arts escèniques catalanes.

Reconeixements:

Creu de Sant Jordi** (1984)

Medalla d’Or del Círculo de Bellas Artes (1959)

Premi d’Honor de la Generalitat de Catalunya (1988)

Programa de ràdio de la Mary Santpere a la gran cadena 13

Moments de Cadena 13 la primera ràdio privada en Català amb el testimoni de Miquel Murga !

El 1995 es va erigir un monument a la família Santpere** a la Rambla de Santa Mònica, obra de Juan Bordes i Òscar Tusquets, que celebra el seu paper fonamental en el teatre català.—

**Mary Santpere fou, i encara és, símbol d’un art viu, popular i amb ànima.

* Una estrella que continua brillant als escenaris de la memòria col·lectiva, gràcies al seu talent, la seva humanitat i la força inoblidable de la seva presència.