Avui recordem un dels moments més importants de la democràcia recent. El Congrés dels Diputats va aprovar la primera moció de censura exitosa de la història democràtica espanyola. Mariano Rajoy va perdre la presidència després que la sentència del cas Gürtel confirmés l’existència d’una trama de corrupció vinculada al Partit Popular.

«Cap govern és intocable quan la democràcia funciona.»

Aquella jornada va representar molt més que un canvi de govern. Va ser una demostració que les institucions poden actuar davant la corrupció i exigir responsabilitats polítiques quan la confiança ciutadana es veu afectada.

Pedro Sánchez va accedir a la presidència gràcies a una majoria parlamentària plural formada per forces progressistes, d’esquerres i plurinacionals. Aquell acord va evidenciar que la suma de sensibilitats diverses podia impulsar una alternativa democràtica.

Anys després, noves investigacions afecten persones vinculades al PSOE i generen preocupació pública. Qualsevol sospita de corrupció ha de ser investigada amb rigor, transparència i sense excepcions. L’esquerra no pot defensar privilegis ni protegir comportaments irregulars.

Però la memòria continua sent imprescindible. No és el mateix una investigació oberta que una condemna ferma. Tampoc és el mateix una causa en fase d’instrucció que una trama acreditada judicialment després d’anys de procediments.

«La lluita contra la corrupció no té colors ni sigles.»

Des de l’esquerra transformadora, la resposta ha de ser més democràcia, més control públic, més transparència institucional i menys portes giratòries. La regeneració democràtica no consisteix a canviar de bàndol, sinó a reforçar les garanties perquè els interessos col·lectius estiguin sempre per davant dels particulars.

La lliçó del 2018 continua plenament vigent: la ciutadania mereix governs honestos, institucions fortes i una política al servei de la majoria social.

Memòria contra l’amnèsia.
Justícia contra la impunitat.
Democràcia contra la corrupció.